Tres components plantegen l’evolució emocional d’un personatge enfrontat a una nova realitat: la vida a la natura, i la inexorable necessitat de desprendre’s dels béns materials, ara en aquesta nova esfera, sense cap utilitat.
El personatge, inicialment obscur i colèric, va evolucionant cap a un ésser que és captivat pel poder de la natura, per a finalment aconseguir el seu “alliberament” i esdevenir pura llum.
És una instal.lació que es recolza en la metàfora de” la llum al final de túnel”, i que finalment ens presenta un personatge que ha passat a un nivell superior. El visitant es rendeix als seus peus, el visitant es rendeix al poder “convertidor” de la natura.
El missatge que ens deixa: la natura, hostil a l’inici, com un element que volia apropiar-se a la “força” dels “béns” de l’ésser humà, mostra la seva cara més amable.
La natura ha sabut acollir a l’humà alliberant-lo de tota càrrega material i projectant-lo a un espai obert, a un món de possibilitats.
No és casualitat trobar maniquins al llarg de la instal.lació. Representen el món del consumisme, de la materialitat, però en aquesta instal.lació tenen un nou paper: són elements que ens apropen a la natura, i són elements que ajuden a fer una nova presa de consciència.
